Dites Catalanes

La bona amiga Mireia Mena, m'ha fet un regal inestimable, que ara mateix tinc a les mans; es tracta d'un llibre escrit per Cels Gomis i Mestre (Reus 1841- Barcelona 1915) “Botànica popular catalana. Edicions Sidillà. La Bisbal d'Empordà.Es tracta d'un llibre reblert de dites populars recollides d'arreu dels Païssos Catalans, relacionades amb les plantes. Com la cultura popular és tan rica, com us podeu imaginar és un llibre força gruixudet.

Us en faré un recull de les que m'han semblat més adients:

Sobre les males herbes i arbres bords:

-Cada herba té la seva virtut

-Mala herba prest s'arrela

-Renego de l'arbre que no dóna fruit sinó a bastonades (Volent dir d'algu que no treballa si no és a cops de bastó)

-Llenya de riu, ni brasa ni caliu

Sobre les esbargínies:

-Al temps de les albergínies, cauen els cabells (Avinyonet de Puigventós)

Sobre les oliveres:

- D'olives i de glans tant en cullen els petits com els grans (Figueres)

-Dona'm picassa i el donaré oli (Roselló)

-Al gener l'oli és a l'oliver (Navata)

-Neu a les serres oli a les gerres

Sobre l'argelaga:

-Suau com una argelaga. (Es diu de la persona de geni aspre)

Sobre el blat:

-Ser blat de bona lluna. (Ser senzill)

-Any de puces, any de blat

-Ser més tonto que el pa de munició (Ho diuen a Figueres)

Sobre la canya:

-Quan als canyars hi espiguen quasi totes les canyes, senyal que el pròxim hivern serà molt fred

Sobre la carbassa:

-Per sant Bernabé se sembra el carbasser (Navata)

Sobre el cep:

- Perquè hi hagin força raïms, s'ha de plantar i podar la vinya en lluna vella.

-Qui treballa la vinya amb pocs jornals farà la verema amb poques semals (Rosselló)

Sobre l'escarola:

-Cap d'escarola (dient a qui té el cabell encrespat)

Sobre la figuera:

-Pesar figues, fer figa, de més verdes en maduren…

N'hi ha per triar i remenar, consells, dites, rondalles, corrandes… Gràcies Mireia!!!

Cristina Viñas, Espolla (Article publicat a la Verna N48 II època, St. Jaume de 2016. p.43)

ARA SI TENIM EL CARTELL BO!!!
ÉS A LES 11 DEL MATÍ......
US HI ESPEREM

PREPARAR PLATS AMB PLANTES SALVATGES

Us faig arribar un article publicat al nº 45 de  "La Verna"  la revista d'Espolla.

PREPARAR PLATS AMB PLANTES SALVATGES

De plantes comestibles n’hi ha per tot arreu, de gana no ens moriríem pas si ens quedessim algún dia perduts pel bosc, el que no tindríem potser a mà és l’oli per amanir o sal per donar gust, però de gana, gana no en passaríem. Bromes a part,  us passaré unes receptes extretes del llibre  -“Plantes sauvages comestibles” d’Alain Creton ed. Découverte Sequoia. 2013

Macarrons amb brócolis salvatges (Cardaria draba)

Un cop collides les flors del bróquil salvatge, recentment obertes o bé encara ponzellant, les ben rentem, les partim en dos troços i les fem coure al vapor durant 8 minuts. En una paella amb oli d’oliva verge, fem saltejar dues cebes tallades al llarg , alls i un cop rossejat, ajuntem el bròcoli, fem unes voltes. A part bullim els macarrons al dente i llavors ho saltegem tot junt a la paiella. De brócoli salvatge en trobem al camí vell d’anar a St. Climent.

Fondue a la Malva (Malva sylvestris)

Fer sofregir dues cebes en oli d’oliva, afegir quatre grapats de fulles de malva fresques junt amb uns grans d’alls, un cop tot sofregit afegir un cul de brou de verdures i un raig de vi blanc, per completar la cocció. Un cop cuites pasar-ho pel passapurés, sal pebrar-ho al gust i afegir-hi el formatge per desfer. Ja tenim una fondue on hi podem xucar tot tipus de pa. Malves en creixen per tot arreu.

Salsa de sempreviva (Helicrysum stoechas)

Fem sofregir 4 cebes en oli d’oliva,  hi posem un vas de vi blanc, i un vas de brou de verdura, es fa coure a foc baix durant vint minuts. Es filtra i se n’ha d’obtenir almenys 200ml de caldo resultant. En un altre cassó prenem 200 ml de crema de llet o llet de soja concentrada, i ajuntem durant vint minuts a foc baix 100 grams de flors de sempreviva, un cop transcorregut aquest temps, tornem a escalfar el fumet de verdures i ajuntem a poc a poc i sense deixar de remenar la crema de llet, hi afegim un toc de cúrcuma. Aquesta salsa pot acompanyar el peix, la carn blanca, patates al forn… De sempreviva també n’hi ha al camí de Vilartolí, per exemple.

Amanida variada

Per amanir hi podem barrejar tot tipus d’herbes silvestres, són perfectament comestibles i a més ens sorprendrà el gust i la quantitat de vitamines i antioxidants que porten: Pixallits (Taraxacum officinalis), l’enciam de bosc (Lactuca virosa), bossa de pastor  (Capsella bursa-pastoris), capolls de Colitxos (Silene vulgaris), fulles joves de cogumelles (Umbilicus rupestris), fulles de plantatge (Plantago cornopus, Plantago lanceolata), fulles tendres de fonoll (Foeniculum vulgare), flors i fulles de carrota salvatge (Daucus carota), fulles tiges i fulles de masteguera (Portulaca oleracea)… tot amanit amb un bon raig d’oli, hi podem afegir fruits secs, maduixes, suc de taronja, en fi tot allò que ens vingui de gust.

I de postres:

Samares  cruixents d’Ome ( Ulmus glabra)

En una paella prou ampla fem fondre 25 grams de mantega, hi posem dos grapats de samares (les llavors amb ales  de l’om), quan comencen a prendre color, hi afegim sucre morè fins fer-lo cristalitzar. Les podem menjar acompanyades de compota de poma.

Fruits d’estiu al serpollet (Thymus serpillum)

Prenem un meló i una xíndria sense pinyols, tallem la xíndria que prengui la forma d’un cistellet, la buidem fent boletes amb una cullereta, fem boles del meló. Fem escalfar vi negre i es fa flambejar dintre una olla cremant l’alcohol., un cop ben flamejat incorporem a l’olla 100g de sucre i un bon grapat de serpoll o farigola. Parar el foc i tapar l’olla fent una infusió amb el serpoll i el vi, deixar el vi dolç a la nevera i al moment de servir es posa el vi dintre el cistellet de xíndria amb les boles de meló i xíndria a dintre.

                   Cristina Viñas, Espolla 7 de juliol de 2014

L'HERBA PRIMA

L'HERBA PRIMA   Asperula cynanchica

Aquests dies està florint, se la pot veure, observant bé pels marges de roquisars, o marges sorrencs. 

Petitona, delicada floreix en forma de panícula amb inflorescències tubulars.
Cada ramet de flors conté 5 corol.les en forma de tub de color rosat molt clar.

Aquesta planta s'anomena també la planta de la pròstata, ja que és diurètica i antiflamatòria, disol les pedres a la bufeta.
L'haurem de prendre a raó d'una unça (28g) de planta per litre d'aigua, bevent-la fins a tres cops al dia, fent novenes seguides.

Es pot recollir i assecar-la fàcilment per tenir-ne per quan ens faci servei.

Ahir en vàrem trobar en un marge amb la visita guiada per reconèixer plantes medicinals i bolets a Taravaus.

PASSEJADA DE TARDOR

BENVINGUTS I BENVINGUDES AL JARDÍ DE L'ALBERA

EL PROPER DISSABTE 26 DE JULIOL INAUGUREM EL PETIT JARDÍ BOTÀNIC DEDICAT A LES PLANTES REMEIERES QUE TROBEM AL MASSÍS DE L'ALBERA I LES SEVES ÀREES D'INFLUÈNCIA 

El podem visitar lliurement al Centre d'Informació del Paratge Natural d'Interés Nacional de l'Albera situat a la Rectoria vella C/Amadeu Sudrià nº3 d'Espolla

Aquesta mostra de plantes autòctones neix gràcies a la col.laboració de l'Ajuntament d'Espolla amb el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera i l'Associació el Cau de les Marietes, també gràcies a l'inestimable ajuda de professionals com els biòlegs Josep Mª Dacosta i el botànic Joan Font, el guarda forestal Jaume Geli (Giró) i la cooperativa EI Foresterra s.c.c.l.

La particularitat d'aquest jardí botànic és tenir recull de les espècies medicinals que es feien servir al terme d'Espolla per guarir i que sempre trovaven a l'abast a les rodalies del poble.

Aquí veiem el procés de construcció, una feina que ha durat més d'un any i mig per poder arribar a fer que les plantes anuals puguin seguir el seu cicle i completar-lo quan la llavor torna a germinar.

En aquests moments ja tenim més de 100 espècies visitables, moltes de les quals segueixen el seu ritme estacional. 

Us hi esperem. Visites guiades a convenir

Fotos del taller impartit el passat 10 de maig 

Vam anar a fer una passejada amb la colla de Vilanant, ens ho vam passar d'allò més bé.
Vam poder fer reconeixement de plantes medicinals de l'entorn; sembla mentida quantes n'hi han. No podíem fer més que dos passes i ja ens havíem d'aturar, una darrere l'altre en vam trobar per a tots els mals, caram quin entorn més ufanós, encara que fos cremat al 2012 ja estava tot gairebé recuperat.

Després vàrem ensenyar a preparar un xampú per a pells atòpiques i aquí estem la Rosa i jo fent les potingues corresponents.
Realment funciona molt bé, neteja i suavitza el cabell i a més és un xampú natural 
handmade i lowcost.